Alpinista Jordi Tosas

Viva Habitat patrocina des de fa molts anys l'alpinista Jordi Tosas, amb qui l'empresa comparteix aquest esperit d'il·lusió i d'inquietuds. Amb Tosas, Viva Habitat ha vist reflectit el seu esperit humà i empresarial: conjuga l'esforç i la constància amb la visió estratègica. 

Un dels projectes més importants que Viva Habitat ha esponsoritzat és l'Expedició Viva Hàbitat K2-2002, que Jordi Tosas va realitzar amb els alpinistes Jordi Corominas i Mikel Zabalza l'estiu del 2002. El K2 (Pakistan) és una de les muntanyes més difícils d'escalar del món, es coneix com "la muntanya de les muntanyes" (Chogori) i té una alçada de 8.611 metres.

Fitxa biogràfica

Jordi Tosas és l'espanyol que ha pujat la taula d'snowboard més amunt: a l'Everest (Tibet) fins a 8.100 metres i al Cho-Oyu (Tibet) fins el mateix cim, 8.201 metres. Va començar a escalar als deu anys i, des de llavors, ha escalat rutes de dificultat pels cinc continents. Va néixer a Blanes i actualment viu a Benasque (Osca). És Guia d'Alta Muntanya (UIAGM), Guia Instructor (AEGM), instructor d'esquí de muntanya, instructor d'snowboard-free ride extrem, assessor tècnic de material d'alpinisme i snowboard, i autor de guies de muntanya.

L'any 1997 va fer el cim del famós pic tibetà del Cho Oyu, de 8.201 metres. El mateix any va aconseguir batre el rècord d'Espanya de descens en alçada a l'Everest (Tibet), baixant des de 8.100 metres, per pendents de més de 50 graus. 

El 1998 va escalar durant una setmana fins arribar al cim d'una de les parets més grans del món, The Wall of Early Morning Light (Yosemite Valley, California- EEUU), que s'aixeca mil metres en desplom sobre la vall. El mateix any va aconseguir fer el primer descens estatal amb snowboard del cim nord-americà més alt i, a la vegada, una de les muntanyes més fredes del món: el McKinley (Denali, Alaska), des de 6.197 metres d'alçada, per la ruta de l'Orient Express, una canal de 50º, a través de grans glaceres de neu verge. L'ascens i el descens el va fer en un temps rècord: en total només va trigar nou hores. 

També va fer el primer ascens en solitari del Cerro Torre (Patagònia, Argentina), per la ruta de la Via Ferrari (1.600 metres de gel) fins arribar a 300 metres del seu cim, al més alt nivell alpinístic.  

L'any 1999 va intentar traçar una nova ruta a un cim verge en el Lantang Lirung (Nepal), de 7.234 metres d'alçada, i fer el descens amb taula d'snowboard, per un desnivell de 2.000 metres i pendents de 50 graus, però va patir un greu accident. Quatre mesos després, aconseguia el primer descens d'un vuit mil amb snowboard: el Cho-Oyu, de 8.201 metres.